| Turismes
i Tàctiques
El concepte de Turisme deriva del TOUR que els nobles anglesos,
alemanys i d'altres països realitzaven a França des
de finals del segle XVII. Aquesta activitat va estar reservada a
una classe ociosa –governant durant els finals del XVII i
el XVIII.
Al segle XIX es produeix un canvi a la societat com efecte de les
revolucions Industrial i Francesa. La aristocràcia és
imitada per la burgesia, i el progrés tècnic facilita
els viatges, essent fonamental la importància del ferrocarril.
Però s'ha d'esperar fins la segona meitat del segle XX perquè
aquesta pràctica s'estengui a totes les capes socials, com
la consecució d'unes vacances anuals pagades, que proporcionen
temps lliure i diners.
|
‘Per a què el sistema funcioni,
les masses han de ser no només productores, sinó també
consumidores. Això tindrà enormes repercussions socials.
Pel que fa als valors és necessari que la T de treball -herència
del calvinisme- desaparegui de la "têt" i es canvï
per les tres S, els elements d'atracció turística:
Sun, Sea, Sex.’, Revolution culturelle du temps libre
et practiques touristiques, Joffre Dumazedier
Neix així el viatge com a consum d'oci, essent el turista
el subjecte agent que realitza l'acció social de viatjar
i el turisme l'estructura d'interrelacions entre les diverses activitats
que el turista desenvolupa.
‘Tàctica és l'acció
calculada i determinada per l'absència d'un lloc propi. Aquesta
carència del lloc propi li permet, sens dubte, la mobilitat,
però li exigeix una gran capacitat d'adaptació als
atzars del temps, per prendre al vol les possibilitats que ofereix
l'instant.’, L’invention du quotidien,
Michael de Certeau
|
‘El viatge és l'únic context
durant el qual la gent mira al seu voltant. Quan som turistes a
qualsevol lloc mirem els paisatjes, i quan sovint ens aturem i ens
preguntem: qui ha triat les vistes que estem mirant i com han estat
construides per nosaltres?’, On the Beaten Track:
Tourism, Art, and Place, Lucy Lippard
|